Mètodes indígenes de resolució de conflictes entre el poble awori de Nigèria: una visió general

Resum:

Aquest article examina els mecanismes tradicionals de resolució de conflictes a Igbesa, una ciutat de parla awori situada a la part occidental de Nigèria. Es tracta d'un intent d'analitzar com una societat indígena africana ha estat gestionant els conflictes, la construcció de la pau i la construcció de la pau entre els seus membres i veïns abans de l'arribada dels mecanismes de gestió de conflictes estrangers. Més enllà de les narracions etnogràfiques, aquest article ofereix una anàlisi filosòfica dels principis jurisprudencials fonamentals subjacents al sistema de resolució de conflictes indígenes amb algunes implicacions extretes per a les societats liberals globals contemporànies. Guiat pel principi no adversari de la gestió de conflictes, i utilitzant els mecanismes d'intercessió, solució, compromís, adjudicació, concessió i coacció, tot conflicte, independentment de la seva complexitat, és manejable i resoluble entre els aworis. Els mecanismes de resolució de conflictes dels pobles indígenes impliquen un procés d'investigació i discussió exhaustiva de les reclamacions de les parts en conflicte per part de les autoritats de govern tradicionals. El palau sovint resol fàcilment els casos ordinaris. No obstant això, els casos ioruba difícils poden prendre un gir complex en implicar l'experiència del "Grup de culte Ijoru", l'òrgan que té com a obligació fer complir les decisions de les autoritats tradicionals en casos complicats. Cal subratllar, però, que l'aparició d'un sistema de dret modern i de noves religions (cristianisme i islam) ha limitat la pràctica dels vells mètodes de gestió de conflictes entre els aworis. Per tal d'articular la tesi d'aquest treball, dividiré el treball en cinc apartats. La primera secció és la introducció al document. A la segona secció es farà una exposició dels grans conceptes del treball com ara 'mecanismes tradicionals' i 'el Grup de Culte Ijoru'. A la secció tercera, s'han d'examinar críticament els detalls dels mètodes tradicionals, el modus operandi i els valors destacats. La quarta secció intenta una crítica dels mètodes i la seva reconstrucció per permetre aplicacions globals en el sistema ètnic liberal i diversificat contemporani. La secció final és la part final del treball amb notes sobre futures àrees per a la beca. 

Llegiu o descarregueu el document complet:

Akomolafe, Mohammed Akinola (2019). Mètodes indígenes de resolució de conflictes entre el poble awori de Nigèria: una visió general

Journal of Living Together, 6 (1), pàgs. 225-233, 2019, ISSN: 2373-6615 (Imprimeix); 2373-6631 (en línia).

@Article{Akomolafe2019
Títol = {Mètodes indígenes de resolució de conflictes entre el poble awori de Nigèria: una visió general}
Autor = {Mohammed Akinola Akomolafe}
URL = {https://icermediation.org/indigenous-methods-of-conflict-resolution/}
ISSN = {2373-6615 (Imprimeix); 2373-6631 (en línia)}
Any = {2019}
Data = {2019-12-18}
Diari = {Diari de viure junts}
Volum = {6}
Número = {1}
Pàgines = {225-233}
Editor = {International Center for Ethno-Religious Mediation}
Adreça = {Mount Vernon, Nova York}
Edició = {2019}.

Compartir

Articles Relacionats

Religions a Igboland: diversificació, rellevància i pertinença

La religió és un dels fenòmens socioeconòmics amb impactes innegables en la humanitat arreu del món. Per sacrosanta que sembli, la religió no només és important per a la comprensió de l'existència de qualsevol població indígena, sinó que també té rellevància política en els contextos interètnics i de desenvolupament. Abunden les proves històriques i etnogràfiques sobre diferents manifestacions i nomenclatures del fenomen de la religió. La nació igbo del sud de Nigèria, a banda i banda del riu Níger, és un dels grups culturals emprenedors negres més grans d'Àfrica, amb un fervor religiós inconfusible que implica el desenvolupament sostenible i les interaccions interètniques dins de les seves fronteres tradicionals. Però el paisatge religiós d'Igboland està canviant constantment. Fins al 1840, la(s) religió(s) dominant(es) dels igbo eren indígenes o tradicionals. Menys de dues dècades després, quan va començar l'activitat missionera cristiana a la zona, es va desencadenar una nova força que acabaria reconfigurant el paisatge religiós indígena de la zona. El cristianisme va créixer fins a eclipsar el domini d'aquest últim. Abans del centenari del cristianisme a Igboland, l'islam i altres religions menys hegemòniques van sorgir per competir contra les religions indígenes igbo i el cristianisme. Aquest article fa un seguiment de la diversificació religiosa i la seva rellevància funcional per al desenvolupament harmònic a Igboland. Treu les seves dades d'obres publicades, entrevistes i artefactes. Argumenta que a mesura que sorgeixen noves religions, el paisatge religiós igbo continuarà diversificant-se i/o adaptant-se, ja sigui per la inclusió o l'exclusivitat entre les religions existents i emergents, per a la supervivència dels igbo.

Compartir

Conversió a l'islam i nacionalisme ètnic a Malàisia

Aquest article és un segment d'un projecte de recerca més gran que se centra en l'auge del nacionalisme i la supremacia ètnica malaia a Malàisia. Tot i que l'auge del nacionalisme ètnic malai es pot atribuir a diversos factors, aquest article se centra específicament en la llei de conversió islàmica a Malàisia i si ha reforçat o no el sentiment de la supremacia ètnica malaia. Malàisia és un país multiètnic i multireligiós que va obtenir la seva independència el 1957 dels britànics. Els malais, que són el grup ètnic més gran, sempre han considerat la religió de l'Islam com a part integrant de la seva identitat que els separa d'altres grups ètnics que van ser introduïts al país durant el domini colonial britànic. Tot i que l'islam és la religió oficial, la Constitució permet que altres religions siguin practicades pacíficament per malaisians no malais, és a dir, els xinesos i els indis ètnics. Tanmateix, la llei islàmica que regula els matrimonis musulmans a Malàisia ha obligat que els no musulmans s'hagin de convertir a l'islam si volen casar-se amb musulmans. En aquest article, argumento que la llei de conversió islàmica s'ha utilitzat com una eina per enfortir el sentiment del nacionalisme ètnic malai a Malàisia. Les dades preliminars es van recollir a partir d'entrevistes amb musulmans malais que estan casats amb no malais. Els resultats han demostrat que la majoria dels entrevistats malayos consideren que la conversió a l'islam és imprescindible tal com exigeixen la religió islàmica i la llei estatal. A més, tampoc no veuen cap raó per la qual els no malais s'oposarien a convertir-se a l'Islam, ja que després del matrimoni, els nens seran automàticament considerats malais segons la Constitució, que també inclou estatus i privilegis. Les opinions dels no malais que s'han convertit a l'islam es van basar en entrevistes secundàries que han estat realitzades per altres estudiosos. Com que ser musulmà està associat amb ser malai, molts no malais que s'han convertit se senten robats del seu sentit d'identitat religiosa i ètnica i se senten pressionats per abraçar la cultura ètnica malaia. Si bé canviar la llei de conversió pot ser difícil, els diàlegs interreligiosos oberts a les escoles i als sectors públics poden ser el primer pas per abordar aquest problema.

Compartir