El conflicte de l'empresa minera a la República Democràtica del Congo

Què va passar? Antecedents històrics del conflicte

El Congo està dotat dels dipòsits de minerals més grans del món, uns 24 bilions de dòlars (Kors, 2012), que equivalen al PIB d'Europa i dels Estats Units junts (Noury, 2010). Després de la primera guerra del Congo que va derrocar Mobutu Sese Seko el 1997, les companyies mineres que volien explotar els minerals del Congo van signar contractes comercials amb Laurent Desire Kabila fins i tot abans que prengués el càrrec. La Banro Mining Corporation va comprar els títols miners que pertanyien a Société Minière et Industrielle du Kivu (SOMINKI) a Kivu Sud (Kamituga, Luhwindja, Luguswa i Namoya). El 2005, Banro va iniciar el procés d'exploració a Luhwindja chefferie, territori de Mwenga, seguit de l'extracció el 2011.

El projecte miner de l'empresa es troba en zones que antigament pertanyien a la població local, on es guanyava la vida amb la mineria i l'agricultura artesanal. Sis pobles (Bigaya, Luciga, Buhamba, Lwaramba, Nyora i Cibanda) van ser desplaçats i s'estan traslladant a un lloc muntanyós anomenat Cinjira. La base de l'empresa (figura 1, pàg. 3) es troba en una àrea d'uns 183 km2 que antigament estava ocupada per unes 93,147 persones. Es calcula que només el poble de Luciga tenia una població de 17,907 persones.^[1] Abans de ser traslladats a Cinjira, els propietaris de terres tenien títols de propietat emesos pels caps locals després de donar una vaca, una cabra o un altre signe d'agraïment conegut localment com a Kalinzi [apreciació]. En la tradició congolesa, la terra es considera una propietat comuna que s'ha de compartir en la comunitat i no ser propietat individual.. Banro va desplaçar comunitats seguint els títols colonials obtinguts del govern de Kinshasa que van desposseir els propietaris de terres d'acord amb les lleis consuetudinàries.

Durant la fase d'exploració, quan l'empresa estava perforant i prenent mostres, les comunitats es van veure pertorbades per la perforació, el soroll, la caiguda de roques, els pous oberts i les coves. Persones i animals van caure a coves i fosses, i altres van resultar ferits per la caiguda de pedres. Alguns animals mai van ser recuperats de les coves i fosses, mentre que altres van ser assassinats per l'esfondrament de les roques. Quan la gent de Luhwindja va protestar i va demanar una indemnització, la companyia es va negar i es va posar en contacte amb el govern de Kinshasa que va enviar soldats per reprimir les protestes. Els soldats van disparar contra persones, alguns van ferir i altres van morir o van morir més tard a causa de les ferides que van patir en un entorn sense atenció mèdica. Les fosses i les coves romanen obertes, s'omplen d'aigua estancada i quan plou es converteixen en llocs de cria de mosquits, portant la malària a una població sense instal·lacions mèdiques eficients.

El 2015, la companyia va anunciar un augment del 59 per cent només a la reserva de Twangiza, sense comptar els dipòsits de Namoya, Lugushwa i Kamituga. El 2016, la companyia va produir 107,691 unces d'or. Els beneficis acumulats no es reflecteixen en la millora dels mitjans de vida de les comunitats locals, que continuen empobrides, a l'atur i s'enfronten a violacions dels drets humans i ambientals que podrien enfonsar el Congo en guerres intensificades. D'això se'n dedueix que el patiment de les persones augmenta concomitant amb la demanda mundial de minerals.

Històries de l'altre: com entén cada part la situació i per què

Història del representant de la comunitat congolesa – Banro amenaça els nostres mitjans de vida

posició: Banro ens ha de compensar i seguir explotant només després de dialogar amb les comunitats. Som els propietaris dels minerals i no els estrangers. 

Interessos:

Seguretat/Seguretat: El trasllat coercitiu de comunitats de la nostra terra ancestral on ens guanyàvem la vida i les compensacions desfavorables és una vulneració total de la nostra dignitat i drets. Necessitem terra per viure bé i feliç. No podem tenir pau quan la nostra terra és presa. Com podem sortir d'aquesta pobresa quan no podem conrear ni fer mines? Si continuem sense terres, no ens queda més remei que la d'unir-nos i/o formar grups armats.

Necessitats econòmiques: Molta gent està a l'atur i ens hem fet més pobres que abans de l'arribada de Banro. Sense terra, no tenim ingressos. Per exemple, solia tenir i conrear arbres fruiters dels quals ens podíem guanyar la vida durant les diferents estacions de l'any. Els nens també solien alimentar-se de fruites, fesols i alvocat. Això ja no ens ho podem permetre. Molts nens pateixen desnutrició. Els miners artesanals ja no poden explotar. Allà on trobin or, Banro afirma que està sota la seva concessió. Per exemple, alguns miners van trobar un lloc que van batejar com 'Makimbilio' (swahili, lloc de refugi) a Cinjira. Banro afirma que està sota la seva concessió de terrenys. Pensàvem que Cinjira ens pertanyia encara que les condicions de vida són semblants a un camp de refugiats. Banro també reforça la corrupció. Sobornen els funcionaris del govern perquè ens aterroritzen, evadir impostos i obtenir ofertes barates. Si no fos per corrupció, el Codi Miner de 2002 indica que Banro hauria de reservar una àrea per als miners artesanals i observar les polítiques mediambientals. Després de subornar els funcionaris locals, l'empresa funciona amb impunitat. Fan el que volen i afirmen ser propietaris de tots els jaciments minerals ocupats pels miners artesanals, la qual cosa augmenta els conflictes i el malestar a les comunitats. Si Banro afirma ser propietari de tots els jaciments minerals, on es guanyaran la vida els més d'un milió de miners artesanals i les seves famílies? L'única alternativa que ens queda és agafar les armes per defensar els nostres drets. Arriba el moment en què els grups armats atacaran les empreses mineres. 

Necessitats fisiològiques: Les cases que Banro va construir per a famílies a Cinjira són molt petites. Els pares viuen a la mateixa casa amb els seus adolescents, mentre que, tradicionalment, els nens i les nenes haurien de tenir cases separades al recinte dels seus pares i quan això no sigui possible, els nens i les nenes tindran habitacions separades. Això no és possible a les cases petites i als petits recintes on no es poden construir altres cases. Fins i tot les cuines són tan petites que no tenim espai al voltant de la llar de foc on ens vam asseure en família, rostir blat de moro o mandioca i explicar històries. Per a cada família, el lavabo i la cuina estan a prop l'un de l'altre, cosa que no és saludable. Els nostres fills no tenen un lloc per jugar a l'exterior, donat que les cases es troben en un turó rocós. Cinjira es troba en un turó costerut, a gran alçada, amb temperatures baixes que fan que generalment sigui molt fred amb boira constant que de vegades cobreix les cases, i dificulta la visibilitat fins i tot a mig dia. També és molt costerut i sense arbres. Quan bufa el vent pot fer caure una persona feble. Tanmateix, ni tan sols podem plantar arbres a causa de la ubicació rocosa.

Violacions/Delictes Mediambientals: Durant la fase d'exploració, Banro va destruir el nostre entorn amb fosses i coves que romanen obertes fins avui. La fase minera també té efectes desastrosos amb un augment de les fosses amples i profundes. Els residus de les mines d'or s'aboquen al costat de les carreteres i sospitem que contenen àcids de cianur. Com il·lustra la figura 1 següent, el terreny on es troba la seu de Banro es deixa nu, exposat a un fort vent i a l'erosió del sòl.

Figura 1: jaciment miner de Banro Corporation[2]

Banro utilitza àcid de cianur i els fums de la fàbrica s'han combinat per contaminar la terra, l'aire i l'aigua. L'aigua que conté toxines de la fàbrica s'aboca als rius i llacs que són les nostres fonts de subsistència. Les mateixes toxines afecten el nivell freàtic. Estem patint un trastorn pulmonar obstructiu crònic, càncer de pulmó i malalties respiratòries inferiors agudes, malalties del cor i moltes més complicacions. Les vaques, els porcs i les cabres han estat enverinats per beure aigua de la fàbrica, la qual cosa va provocar la mort. L'emissió de metalls a l'aire també provoca pluja àcida que perjudica la nostra salut, les plantes, els edificis, la vida aquàtica i altres òrgans que es beneficien de l'aigua de pluja. La contaminació continuada, la contaminació de la terra, l'aire i els nivells freàtics podrien crear inseguretat alimentària, escassetat de terres i aigua i, potencialment, conduir el Congo a guerres ambientals.

Pertinença/Propietat i Serveis Socials: Cinjira està aïllada de les altres comunitats. Estem sols, mentre que abans, els nostres pobles estaven a prop els uns dels altres. Com podem anomenar aquest lloc casa quan ni tan sols tenim títols de propietat? Estem privats de tots els serveis socials bàsics, inclosos els hospitals i les escoles. Ens preocupa que quan ens posem malalts, especialment els nostres fills i mares embarassades, podríem morir abans de poder accedir a un centre mèdic. Cinjira no té centres de secundària, la qual cosa limita l'educació dels nostres fills a nivells elementals. Fins i tot en dies molt freds i freqüents a la muntanya, caminam llargues distàncies per accedir als serveis bàsics, com ara l'atenció mèdica, les escoles i el mercat. L'única carretera cap a Cinjira es va construir en un pendent molt pronunciat, a la qual s'hi accedeix principalment amb vehicles de rodes 4×4 (que cap persona comuna es pot permetre). Els vehicles de Banro són els que circulen per la carretera i es condueixen de manera temerària, la qual cosa amenaça la vida dels nostres fills que de vegades juguen fora de la carretera i també de les persones que creuen des de diferents direccions. Hem tingut casos en què la gent és enderrocada i, fins i tot quan moren, ningú ha de rendir comptes.

Autoestima/Dignitat/Drets humans: Al nostre país es vulneren la nostra dignitat i els nostres drets. És perquè som africans? Ens sentim humiliats i no tenim on denunciar el nostre cas. Quan els caps van intentar parlar amb aquells homes blancs, no els escolten. Hi ha una gran disparitat de poder entre nosaltres i l'empresa que, com que té diners, exerceix un control sobre el govern que els hauria de demanar comptes. Som les víctimes desfavorides. Ni el govern ni l'empresa ens respecten. Tots es comporten i ens tracten com el rei Leopold II o els colonitzadors belgues pensant-se que són superiors a nosaltres. Si eren superiors, nobles i ètics, per què vénen aquí a robar-nos els recursos? Una persona digna no roba. També hi ha alguna cosa que ens costa entendre. Les persones que s'oposen als projectes de Banro acaben mortes. Per exemple, l'antic Mwami (cap local) de Luhindja Philemon... estava en contra del desplaçament de comunitats. Quan va viatjar a França, li van incendiar el cotxe i va morir. Altres desapareixen o reben cartes de Kinshasa per no interferir amb Banro. Si no es respecten la nostra dignitat i els nostres drets aquí al Congo, on més podem ser respectats? A quin país podem anomenar casa nostra? Podem anar al Canadà i comportar-nos com es comporta aquí en Banro?

Justícia: Volem justícia. Durant més de catorze anys, estem patint i explicant repetidament les nostres històries, però mai no s'ha fet res. Això sense comptar amb el saqueig d'aquest país que va començar amb la lluita i la partició d'Àfrica de 1885. Cal compensar les atrocitats comeses en aquest país, les vides perdudes i els recursos saquejats durant tant de temps. 

La història del representant de Banro – El problema és el poble.

posició:  NO PARArem de mineria.

Interessos:

Econòmic: L'or que estem minant no és gratuït. Hem invertit i necessitem beneficis. Tal com diuen la nostra visió i missió: volem ser "una empresa de mineria d'or d'Àfrica Central Premier", en "els llocs adequats, fent les coses correctes, tot el temps". Els nostres valors inclouen crear un futur sostenible per a les comunitats d'acollida, invertir en persones i liderar amb integritat. Volíem donar feina a alguns dels locals però no tenen les habilitats que necessitem. Entenem que la comunitat espera que millorem les seves condicions de vida. No podem. Vam construir un mercat, vam reparar algunes escoles, vam mantenir la carretera i vam proporcionar una ambulància a l'hospital proper. No som el govern. El nostre és un negoci. Les comunitats que van ser desplaçades van ser compensades. Per cada plàtan o arbre fruiter, van rebre 20.00 dòlars. Es queixen que no hem compensat altres plantes com el bambú, els arbres no fruiters, el policultiu, el tabac, etc. Quants diners es guanya amb aquestes plantes? A Cinjira, tenen un lloc on poden conrear hortalisses. També els podrien conrear en llaunes o a les terrasses. 

Seguretat/Seguretat: Estem amenaçats per la violència. Per això confiem en el govern per protegir-nos de la milícia. Diverses vegades els nostres treballadors han estat atacats.[3]

Drets ambientals: Seguim les directrius del codi miner i actuem de manera responsable amb les comunitats d'acollida. Seguim les lleis del comtat i ens comportem com a contribuents econòmics forts i fiables al país i a la comunitat, gestionant riscos que podrien comprometre la nostra reputació. Però no podem fer més del que exigeixen les lleis del país. Sempre ens esforcem per minimitzar les nostres petjades ambientals en consulta amb les comunitats. Volíem formar i contractar gent local que pogués plantar arbres allà on haguéssim conclòs el projecte miner. Tenim la intenció de fer-ho.

Autoestima/Dignitat/Drets Humans: Seguim els nostres valors fonamentals, és a dir, el respecte a les persones, la transparència, la integritat, el compliment, i operem amb excel·lència. No podem parlar amb tothom a les comunitats d'acollida. Ho fem a través dels seus caps.

Creixement/benefici empresarial: Estem contents que ens beneficiem encara més del que esperàvem. Això també és perquè fem la nostra feina de manera autèntica i professional. El nostre objectiu és contribuir al creixement de l'empresa, al benestar dels nostres treballadors, i també a crear un futur sostenible per a les comunitats.

referències

Kors, J. (2012). Mineral sanguini. Ciència actual, 9(95), 10-12. Recuperat de https://joshuakors.com/bloodmineral.htm

Noury, V. (2010). La maledicció del coltan. Nou africà, (494), 34-35. Recuperat de https://www.questia.com/magazine/1G1-224534703/the-curse-of-coltan-drcongo-s-mineral-wealth-particularly

[1] Cheferie de Luhwindja (2013). Rapport du recensement de la chefferie de Luhwindja. El nombre de desplaçats s'estima des de l'últim cens oficial al Congo el 1984.

[2] La base de Banro es troba al subpoble de Mbwega, el agrupament de Luciga, al cacic de Luhwundja que consta de nou grups.

[3] Per veure exemples d'atacs, vegeu: Mining.com (2018) Milícia mata cinc persones en un atac a la mina d'or del Congo oriental de Banro Corp. http://www.mining.com/web/militia-kills-five-attack-banro-corps-east-congo-gold-mine/; Reuters (2018) Atacat a camions de la mina d'or Banro a l'est del Congo, dos morts: Exèrcithttps://www.reuters.com/article/us-banro-congo-violence/banro-gold-mine-trucks-attacked-in-eastern- congo-dos-exèrcits-morts-idUSKBN1KW0IY

Projecte de Mediació: Estudi de Cas de Mediació desenvolupat per Evelyn Namakula Mayanja, 2019