Principis, eficàcia i reptes dels mecanismes tradicionals de resolució de disputes: una revisió de casos de Kenya, Rwanda, Sudan i Uganda

Resum:

El conflicte és inevitable i també ho és una recerca més gran de convivència pacífica a les societats modernes. Per tant, el que importa és el procés i l'eficàcia del mecanisme de resolució aplicat. Els sistemes legals formals de resolució de conflictes als països africans són institucions occidentals postcolonials utilitzades per buscar justícia. Tanmateix, entre les cultures de la majoria de les comunitats hi ha mecanismes tradicionals de resolució de disputes (TDRM). Encara que s'utilitzen, aquests TDRM segueixen sense ser reconeguts. Aquest article analitza críticament la literatura àmplia sobre quatre mecanismes d'aquest tipus que practiquen diverses comunitats de l'Àfrica oriental. Els mecanismes seleccionats inclouen mato oput, un sistema judicial tradicional de la tribu Acholi a Uganda; la mediació abunzi, un enfocament ruandès de la justícia local; judiyya, un sistema d'arbitratge de base que se centra en la reconciliació i la restauració de les relacions socials a la comunitat de Darfur al Sudan; i el sistema tabú, una font de pau per a Isukhas de Kakamega a Kenya. El document explora els principis generals utilitzats en els mecanismes tradicionals de resolució de disputes, la seva eficàcia per millorar les relacions humanes i els reptes d'implementació amb l'establiment de sistemes legals formals i la complexitat de les disputes que es troben. S'identifica el procés de canvi. La metodologia és l'anàlisi crítica de fonts i dades secundàries. D'aquesta anàlisi emergeixen quatre principis comuns, coneguts com les 4R: el respecte i la sinceritat; reconciliació i perdó; restitució i expiació; i la restauració de la pau. L'eficàcia dels TDRM seleccionats s'observa en quatre àmbits: el foment de la justícia; veritat i compensació; millorar les relacions humanes; perdó i reconciliació; i la restauració de la pau i l'harmonia. La síntesi de la literatura revela que la majoria dels països africans encara mantenen les lleis consuetudinàries sota les quals l'aplicació dels mecanismes tradicionals de resolució de disputes és habitual. L'article argumenta que, tot i que és important resoldre els conflictes mitjançant institucions internacionals, nacionals i estatals, hem de subratllar el paper dels mecanismes tradicionals de resolució de disputes per a determinats conflictes o parts d'aquests, especialment les disputes interpersonals i intergrupals. Aquests mecanismes de resolució de conflictes implementats amb rapidesa són efectius, milloren les relacions humanes i la convivència pacífica i se centren en les necessitats i interessos de les parts implicades i de la comunitat en el seu conjunt.